miércoles, 20 de junio de 2012

El servilisme financer i la crisi educativa

En resposta a la crisi financera, els nostres governs estan adoptant polítiques d’austeritat que es caracteritzen per importants retallades en sectors socials tan cabdals com la sanitat i l’educació. En aquest article desgrano els motius pels quals les retallades en educació tindran efectes nefastos per a la qualitat i l’equitat educatives. 

A base de decrets llei i sense cap mena de debat parlamentari ni públic, en les darreres setmanes s’estan alterant dràsticament els recursos amb els quals pot comptar el sistema educatiu públic. Fins el moment, s’ha decidit retallar el pressupost educatiu en més de 3,000 milions d’euros, acomiadar milers de professors, augmentar en un 25% la ràtio d’estudiants per aula, reduir l’aportació pública a les escoles bressol, augmentar els dies de baixa necessaris per substituir un professor (la qual cosa comportarà, en la pràctica, un augment de les hores lectives), incrementar les taxes universitàries en un 66%, reduir el número de beques estudiantils, introduir per primer cop taxes a la formació professional, retallar el pressupost de recerca de manera dràstica, reduir les hores de suport als estudiants i un llarg etcètera. El número de canvis que està patint el nostre sistema educatiu a tots els nivells en un període tan breu és de vertigen. 

Si bé és veritat que, en gran mesura, aquestes retallades són imposades per la Troika representada pel BCE, la Comissió Europea i l’FMI, es tracta de polítiques que encaixen a la perfecció amb les preferències dels governs conservadors que tenim tant a Catalunya com a l’Estat Espanyol, per als quals temes com l’equitat o la cohesió social, als que podria contribuir de forma significativa una educació pública de qualitat, estan lluny de ser les seves prioritats programàtiques.

Les retallades i els seus efectes

La dimensió de les retallades és tan gran que sembla obvi que tindrà efectes molt negatius en la qualitat educativa i, per tant, en les oportunitats futures de moltes persones. No obstant això, la dreta insisteix en que la reducció de la despesa no està renyida amb l’efectivitat del sistema educatiu. De fet, en múltiples compareixences davant la premsa, el ministre Wert ha emfatitzat que "las medidas en educación no perjudican sustancialmente la calidad de la enseñanza". Aquesta mena d’afirmacions són poc afortunades i encara menys encertades per vàries raons. 

En primer lloc, moltes de les mesures introduïdes afecten directament la qualitat educativa. Ens referim, per exemple, a la reducció del número de mestres, a la reducció del número d’hores de classes de suport o a l’increment d’alumnes per aula. En relació a això darrer, està àmpliament demostrat que les classes petites faciliten el seguiment individualitzat dels estudiants i l’aprenentatge, sobretot dels més desafavorits.
En segon lloc, l’austeritat pressupostària que impera, tant en el sector educatiu com extra-educatiu, tindrà importants efectes indirectes en la qualitat educativa, sobretot pel que fa als majors costos i reptes associats a educar una població cada cop més empobrida. La crisi financera, i l’èmfasi que s’està posant en flexibilitzar el treball i en reduir el dèficit públic a l’hora d’afrontar-la, estan derivant en un important augment dels nivells d’atur, de treball informal i precari, i de pobresa. Segons un informe recent de la UNICEF, a casa nostra, el 25,5% de la població es troba sota el llindar de la pobresa i aquesta és una tendència creixent que afecta especialment als menors, el 30% dels quals ja són considerats pobres. Nombrosos treballs de recerca mostren que l’empitjorament de les condicions materials i socials dels infants i joves afecta molt negativament les seves oportunitats d’aprenentatge i, per tant, l’empobriment gradual de la població fa preveure que el nivell educatiu del país baixi substantivament. De fet, el sistema educatiu necessitaria més recursos materials i educatius que abans per poder promoure l’aprenentatge del major nombre de nens i nenes que travessen dificultats socio-econòmiques. Paradoxalment, però, les polítiques d’austeritat imperants no només impedeixen que els sistemes educatius comptin amb els recursos necessaris per afrontar aquests nous reptes, sinó que fan que en disposin de moltíssims menys. 

Finalment, el fet que les retallades afectin el nivell d’equitat educativa, farà que la qualitat (entesa com a resultats d’aprenentatge) també se’n vegi ressentida. Com es posa clarament de manifest en el darrer informe PISA de l’OCDE, els sistemes educatius més exitosos segons aquesta prova internacional (que avalua i compara els nivells d’aprenentatge d’estudiants de 15 anys de nombrosos països en diverses àrees de coneixement) són aquells en els quals les diferències en el nivell d'aprenentatge dels estudiants són menors. En altres paraules, els països amb sistemes educatius més equitatius són aquells que obtenen més bons resultats en les proves PISA; i viceversa, els que són més desiguals obtenen per regla general pitjors resultats de mitjana. Així doncs, el fet que, com acabem d’argumentar, les polítiques d’austeritat afectin tant de forma directa com indirecta l’experiència educativa dels més desafavorits farà que augmentin les desigualtats educatives i, per tant, que minvi la qualitat educativa en el país. A més a més, donat que les mesures de foment de l’equitat són costoses, i que les retallades pressupostàries impediran que aquestes puguin ser adoptades de manera adient, la qualitat educativa - també per aquest motiu - es veurà alterada a la baixa.

Per acabar

Les retallades en educació actuals s’implementen amb l’objectiu curt-terminista de pagar el servei del deute. Aquestes retallades són reprovables pel simple fet que dificulten que els estats compleixin amb les seves obligacions de garantir el dret a una educació de qualitat. Malgrat els nostres governants intenten treure ferro als efectes de les retallades, aquestes afectaran molt negativament l’experiència i les oportunitats educatives de molts infants i joves, sobretot les d’aquells que provenen d’extractes socio-economics més baixos o que tenen dificultats d’aprenentatge. Per sortir d’aquesta crisis, però també per establir les bases d’una societat més cohesionada i d’una economia més innovadora i social, necessitem un sistema educatiu públic sòlid i equitatiu. Desafortunadament, el servilisme financer dels nostres governants i, per què no dir-ho, el seu elitisme a l’hora d’entendre la qüestió educativa, ens porten en la direcció contraria, és a dir, cap un sistema educatiu més precari, més fragmentat i més desigual. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Deja tus comentarios en Versus...